2 mesos i mig més tard...

Estimat diari:
Torno a escriure per tenir una anotació gratuïta al superblog.
Buenu... pos... hem tornat de Massalió. Realment, Massalió si no estan los amics, quin fàstic (homenatge) però quan estan pots veure com canvien moltes coses i sempre troves alguna cosa per a fer.
Me diu la Mireia lo dijous que van ella i el Carles i yo: "Joder, carnavals, mai he estat" i es verdad... Mai havia estat als carnavals de Massalió. L'any passat vaig pujar per a Santa Agueda. I este any han coincidit Santa Agueda i los carnavals. Què han fet? Pues han passat los carnavals. Què fàcil.
Me va cridar el Carles el divendres, que estava treballant i me diu d'anar, crido a ma mare "que marxo a Massalió i punto" Així que per la tarde arribo a casa, me trobo en lo que havia demanat per Internet a usbgeek.com (un EasyCap, per a capturar los videos de la camara del Carles i un Lanzamisiles USB per a la oficina, quina gracia) i dina, prepara la mochila, ducha, agafa l'autobus, baixa't a Passeig de Gràcia, agafa el rodalies cap a Gavà i després de totes estes presses, el Carlitos encara no havie arribat de l'obra. 1 hora i pico después sortim a buscar a la Mireia i cap a Massalió. Un bon viatge, sense trànsit ni res. Parem a Mora a un bar-restaurant-tasca que vam cenar quan vam pujar per a Tots Sants, eren les 10 de la nit: "Ja hem tancat, no trobareu res obert a estes hores"... No cojones, 100 metres, un frankfurt, PAM. Cenem i tornem al cotxe, que encara quede uns tres quarts o així desde Mora. Arribem, cada un cap a casa seua, anem a pendre algo al café, l'Edu que no agafe el mòbil... Estem cansats, demà serà un atre dia.

Dissabte pel matí, com sempre excursió obligada a Caspe, a l'Adidas. Joder, quanta gent... Miro que hi ha... res me crida l'atenció... Vaig a les camisetes de futbol... Milan tengui... selecció española... SUDA! Bayern München... esta chebere... Ajax... talla S, com no me la fiqui de tanga... Chelsea... moOola però dius: Hostia pero si son les mateixes que les de l'estiu... segur que tornem i encara estan. Carles es fica al provador amb 3 camisetes iguals de la mateixa talla, crec, no surt ni per al "que tal?" M'abuuurrooo, vai a mirar coses: Hostia una sudadera de neopreno amb caputxa bé de preu... talla L, la meua, a la saca. No! al provador primer... AJÁ! una L per a ells es per al mon normla una XXL... a veure la M... noechiteich (homenatge) A pendre pel cul, un altre model... Oh, este està bé... hmm.. 40€ AGH! res. La Mireia es compra a tot això una visera de merda de 9€ rebaixada un 80%... 1.80€. Per la coa que va fer més valie sortir sense pagar, que la pillessin i que ho pagues al segurata.
Claro! la gent és molt lista i pose una tenda de roba davant la fabrica Adidas. La que almenos yo conec com "la-tienda-donde-siempre-vamos-despues-y-nunca-compramos-nada-porque-es-carisimo" i sí, entres i PAM, unes camisetes (Sí, sí, de les que al cap de 2 anys faràs servir per a dormir o per a pintar) marca PUMA o LEVIS per 60€. Estos tíos están flipando... Y la parejita? Alante todo, mirant roba de bebé (de chica a la ultima moda) i después, a les sabates... La verdad, mai m'he preocupat molt pel calçat, com que mun pare treballe d'això es "unes bambes noves que estes mira com estan" i ya està, però hostia allò se tenie que aprofitar. Bambes marca Diesel ("Ui, són famoses -deia el carles- a Barna costen 90€) que costaen 15.99€. 2 parells vaig agafar. El carles amb delirios de grandeza de reventa de zapatosi fent video, foto, cridant a sa germana que estava aSanto Domingo per a agafar-li unes a ell i al seu novio... Va canviar igual 6 vegades de model...
Paguem i a cap a Massalió.

A la proxima entrada ya acabaré de contar i tal.. igual empalmo amb semana santa xD

Un Blog Kleenex

El primer missatge es sempre del tipus prova prova los microfonos...

Bé, per qui em llegeixi, que no ho crec, que dius, "Pa que me voy a leer a este, que además escribe en polaco?", dir que no esperi res de bo del bloc, perque actualitzaré quan em doni la gana (com tothom que l'empra com a diari personal, però en públic, que irònic).

Així doncs, comencem:

Estimadissim diari:
El cas es que tinc 4 dies de vacances per gastar d'aqui a final d'any... Suposo que el 24, 27, 28 i 31 i així tinc una setmana sencera.
A veure si demà cobrem i puc pagar la segona part del carnet de conduir, quina creu. Encara quedarà aquest més especial de desembre, amb les festes pel mig repartides i un pont, altra vegada, de 4 dies. l'any vinent no tindrem tanta sort, que cau el 6 en dissabte i serà de 3 dies, que ja no es ni pont, es cap de setmana llarg.
Lamentablement, no crec que aquest any pugui anar al poble, a Massalió (Mazaleón) amb els amics així que... haurem d'esperar per veure'ns. Sempre ens quedarà anar una nit al Lok@kademia i poder exigir els videos de festes.

Apa doncs. Fins que vulgui.